Monetització de la deducció d’I+D+i

Deducción I+D+i

Un dels incentius més desconeguts de la Llei de l’Impost de societats és la monetització de la deducció de Recerca i desenvolupament i Innovació Tecnològica.

Si bé la regulació d’aquestes deduccions cada vegada és més habitual, cal tenir en compte que existeix la possibilitat de sol·licitar a l’Administració Tributària la devolució de l’import de la deducció generat i no aplicat en quota sempre que es compleixin els següents requisits:

  1. Que hagi passat almenys un any des que es va generar la deducció sense que s’hagués pogut aplicar a conseqüència que la quota a pagar en l’Impost de societats no és suficient.

  2. Que es mantingui la plantilla mitjana del personal dedicat a recerca i desenvolupament des del moment en el qual es va generar la deducció fins als 24 mesos següents a la finalització del període impositiu en el qual se sol·licita la compensació.

  3. Que es destini el mateix import de la deducció a despeses d’I+D o inversions afectes a aquestes activitats en els 24 mesos següents a la finalització del període impositiu en el qual se sol·licita la compensació.

  4. Que la qualificació de l’activitat com I+D sigui “oficial”, generalment mitjançant l’obtenció d’un informe motivat per part d’algun expert independent.

  5. L’import que es retornarà serà el generat minorat en el 20%, és a dir es pot obtenir la monetització del 80% de les deduccions generades de manera directa.

És important posar de manifest que aquesta alternativa suposa una manera d’obtenir finançament per a entitats que realitzen projectes d’I+D+i tenint en compte que l’import de la deducció aplicada o abonada, en el cas de les activitats d’innovació tecnològica no podrà superar conjuntament l’import d’1 milió d’euros anuals.

Així mateix, l’import de la deducció aplicada o abonada per les activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica, d’acord amb el que es disposa en aquest apartat, no podrà superar conjuntament, i per tots els conceptes, els 3 milions d’euros anuals. Tots dos límits s’aplicaran a tot el grup de societats, en el supòsit d’entitats que formin part del mateix grup segons els criteris establerts en l’article 42 del Codi de Comerç, amb independència de la seva residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats.

Des d’FLM entenem que és un altre font de finançament important que s’ha de tenir en compte en relació amb projectes de tall innovador.

Si desitges saber més, posa’t en contacte amb nosaltres.