El canvi de residència fiscal d’El Rubius obre de nou el debat

Share on facebook
Share on linkedin
Share on twitter
Share on email

La irrupció de les noves tecnologies creades al voltant d’Internet i les seves plataformes, ha donat lloc a que youtubers com El Rubius siguin capaços de generar grans ingressos amb un actiu intangible com la seva imatge i els seus comentaris.

S’està parlant molt de que la fiscalitat està pensada per a una economía del segle XX, però els esforços d’adaptació a la nova economia digital, afavorits per la propia OCDE estan sent enormes. Malgrat això, els conflictes de residència fiscal de persones físiques han estat habituals quan parlem d’Andorra i Espanya.

Andorra ha treballat per sortir de la llista de paradisos fiscals

El Principat ha realitzat les modificacions necessàries per sortir de la llista de paradisos fiscals i adaptar-se als mínims exigits internacionalment que consisteix en tributar almenys a un tipus mínim del 10%.

En canvi, si ens fixem en l’evolució dels tipus de gravamen dels països de l’àmbit europeu propers a aquest territori, la seva fiscalitat és molt més alta, arribant a exigir una tributació propera a la meitat de les rentes, a fi d’aconseguir una redistribució que permeti sostenir l’estat de benestar que hem creat.

Ara bé, és més que probable que la paciència dels contribuents suscitada per una percepció d’escàs retorn de la seva contribució a l’Estat, juntament amb la inseguretat legal que en certs moments es deriven de la interpretació de les normes per part de l’Agència Tributària i dels Tribunals, tindrà inevitablement un efecte expulsió afavorit per notícies com la d’El Rubis o altres estrelles d’Internet.

Tenint en compte aquest entorn, molts pensaran que traslladar la residència a Andorra i sortir del radar del fisc espanyol és una qüestió més o menys fàcil i exempt de riscos. Doncs bé, en els detalls acostumen a estar les claus d’aquesta qüestió.

Primer requisit: Viure més de 183 dies a l’any al Principat

Questions migratories a part, malgrat cal saber que per al cas andorrà, la seva Administració fa complir exhaustivament, un primer requisit a complir per ser considerat resident fiscal a Andorra, és viure més de 183 dies a l’any en el seu territori. 

Tradicionalment l’Agència Tributària ha aconseguit demostrar la no residència a Andorra de contribuents espanyols mitjançant el control de pagaments amb targeta, aparició en mitjans o els consums relacionats amb habitatges situats a Espanya entre altres mètodes.

Sens dubte que els mitjans utilitzats, moltes vegades dignes del mismísim inspector Colombo, han servit per a demostrar artificis evidents, però altres vegades han estat utilitzats injustament fins a constituir un autèntic abús, que en alguns casos els Tribunals han corregit, no sense abans patir un “via crucis”.

Però no oblidem que ara les xarxes socials i amb probabilitat l’ús en un futur no gaire llunyà de la intel·ligència artificial farà més fàcil si cap el control d’estada en un territori o un altre. Per tant, és molt important que l’estil de vida de cada persona estigui alineat amb la residència habitual en un territori.

És per això que el conjunt de fets individuals, són els petits detalls que permeten defensar la residència fiscal en un altre territori en deixar una traçabilitat que està disponible tant per al contribuent com per a les autoritats fiscals.

Per exemple; la contractació d’assegurances mèdiques que donin cobertura en l’estat de residència, l’ús de targetes i altres mitjans electrònics de pagament, l’ús d’autopistes de peatge i instal·lacions aeroportuàries, la contribució a sistemes de previsió social públic d’un territori, la subscripció a clubs socials i esportius etc. Són fets que acompanyen a un canvi de vida motivat pel canvi de residència, per la qual cosa si no estan alineats, el risc fiscal augmenta substancialment.

Mes allà dels dies de permanència, la llei de l’IRPF estableix que si el centre d’interessos vitals i activitats econòmiques d’una persona està a Espanya, també se li podrà considerar resident fiscal espanyol, independentment que passi o no mes de 183 dies a l’any en ell.

És aquí llavors quan s’obre la discussió i la valoració d’un concepte que en si ja és ambigu, com es valora correctament els interessos vitals i econòmics d’una persona? Perquè això ja no és tan automàtic ni tan clar com el control dels dies d’estada.

A més la irrupció de les noves tecnologies, fan encara més difícil posar-li cèrcol a l’assumpte, ja que si l’activitat professional està influenciada fortament per component electrònic (com en el cas dels youtubers) en què els seus seguidors o “clients” estan per tot el món, com hem d’interpretar la norma en aquests casos? Com juga el fet que les plataformes que paguen estiguin situades en un tercer país que no és el de la residència actual o anterior del youtuber? Quin paper juguen els patrocinis en tot aquest assumpte?

L’estat andorrà diversifica la seva economia

En conclusió, Andorra és un Estat que està tractant de diversificar la seva economia i per a això no dubta a atreure talent i persones amb alts recursos econòmics al seu país pels mitjans legals i l’aprofitament dels seus actius com l’alt nivell de vida i seguretat entre altres coses. Però el que no es pot obviar és que l’Agència Tributària tractarà de recuperar aquesta part del pastís que a priori sembla tenir difícil de recuperar.

Per tant, per a qui estigui considerant un trasllat efectiu de la residència fiscal a Andorra atrets per la seva tributació i estil de vida, una anàlisi en profunditat del seu cas a l’efecte de dur a terme la transició amb un mínim de garanties resulta imprescindible, més si els seus principals ingressos provenen de negocis internacionals amb un fort component del comerç electrònic.